Una mica d'història...

El matemàtic Vannevar Bush, ideà el que anomenà Memex, una màquina que basant-se en l’estructura de la ment humana i la seva capacitat de recerca i emmagatzematge de la informació, així com en la seva associació d’idees, que era capaç de localitzar i reproduir la informació cercada en molt poc temps i en format digital. Malgrat que no s’acabés materialitzant, se’l considera avui en dia l’antecessor de l’hipertext.

Però fou Théodore Nelson qui li  va posar el nom "d'hipertext" a aquest tipus de connexions i qui va desenvolupar la idea, tot rememorant la gran biblioteca d'Alexandria, d'aconseguir una gran xarxa accessible i en temps real que aplegués totes les obres literàries i científiques publicades. 

Posteriorment amb "Xanadú" apareix un mètode de comunicació a temps real on mil·lers de persones interconnectades informàticament o internautes poden expressar opinions, comunicar-se, escriure, reescriure, etc. 

De la mà de Tim Berners-Lee es va materialitzar la creació de World Wide Web que per fi aconseguí aglutinar qualsevol document digitalitzat en la immensa xarxa d'hipertextos que conforma la la gran xarxa d'internet.

L’espai digital trenca definitivament la bidimensionalitat i la seqüencialitat de la impremta, i juntament amb el post- estructuralisme i el seu plantejament de la múltiple significació d’un

text mateix i la negació com a font de l’autor del mateix així com, les interrelacions entre textos i significats, donaran lloc al que avui anomenem com a hipertextualitat.

L'hipertext mitjançant nodes (considerats les unitats bàsiques de l'hipertext i que poden tenir diferents formats: planes, documents, etc. i que normalment són bidireccionals), enllaços (la seva funció és enviar o adreçar parts dels textos amb d'altres i també en diversos formats)  i encoratges (origen físic dels enllaços) crea una xarxa on a partir d'un text primer s'interrelaciona amb d'altres (textos, informació auditiva o visual) a través d'enllaços o"links" que en activar-se envien a l'interlocutor / lector a un altre nou text que disposa d'altres nous enllaços i així successivament.