EL MEU BLOG...

Les coses fetes per obligació són un incordi. El mateix em va passar alhora de fer aquest blog. No m'agraden gaire les xarxes socials, tan sols per la raó que prefereixo un cara a cara, que s'ha tornat vegada més complicat degut a les rutines de tots.

Les altres raons (que no sé si vull acceptar) són molt més personals.  M'agrada molt escriure però només per a mi. Molts afirmen allò que tot ésser humà necessita socialitzar-se i expressar-se i quan ho fa sempre és perquè algú l'escolti o llegeixi. No és veritat, no en el meu cas.

També afirmen alguns dels meus propers que és por a que et coneguin perquè ja se sap que això et torna vulnerable, almenys inconscientment... potser és cert...

Mai he tingut la necessitat de sobresortir perquè tampoc mai he tingut una qualitat tan desenvolupada com per lluir-la, i en sóc conscient, cosa que he trobat que és molt comú entre els humanistes, sí, sí, aquells que tenim un esperit ple d'inquietuds i que busquem en els llibres el coneixement i també perquè no dir-ho les raons vitals.

Quan em vaig preguntar de què volia fer un blog, vaig deseperar-me amb un: no ho sé, per finalment trobar-me havent creat una barreja de punt de trobada filosòfica-vital on compartir inquietuds, aficions i pensaments.

Després de treballar sobre el món bloguer  m'agradaria compartir amb vosaltres la idea que aquest és un mitjà de socialització per tots aquells que els costa compartir idees i sentiments o que per moltes raons no poden gaudir de prendre una cervesa en una terrassa d'un bar arreglant el món amb els amics tan com voldrien. Encara que això de mitjà de socialització em recorda més a un treball de recerca que a la pròpia vida.

No pretenc tenir un blog tècnic sinó més aviat un personal on poder gaudir una estona compartint retalls de vida i pensaments que no aniran enlloc però que recorden a l'ideal platònic de societat, del que tots formem part i on trobar les quatre paraules amables que a vegades trobo a faltar en aquesta societat i que t'ajuden a passar un mal dia...